Saturday, February 13, 2010

Societat Orwelliana.

Ara mateix vine del gimnàs, perque m´agrà molt viajar, i com ara en tots los aeroports van a utilisar los escaners que mos van a deixar nuets, puix vull estar bona. Mai se sap quan vas a trobar al controlador aereu de ta vida, i en lo que cobren, mes val estar com un tren i a per ell.

I es que cada vegà ni han mes camaras per tots los puestos. Als negocis (algo normal en la nostra societat, on los bolis Bic estan nugats), als carrers, als aeroports... diuen que per la nostra seguretat, yo no ho crec.

Mos controlen, mai hem estat mes controlats qu´ara. Pero en lo futur serà pijor, exponencialment pijor. Facebook, blocs (si, es ironic), contractes de telefonia movil, escaners... i mes, i mes. Per a tindre a la societat controlada. Seguretat? Nop. Control? Sip.

Tenim que obrir los ulls. Cada vegà tenim manco drets, manco llibertat. Som esclaus dels governants i de les multinacionals. Por. La por es ses armes contra mosatros. Por de dir esto, de fer lo atre.
Ni ha gent que es conscient d´açò, i lo expressen. Eixemples com el llibre 1984, la serie de televisió i comic Æon Flux, les pelicules Minority Report o Children of Men, o el mes recent videojoc Mirror´s Edge. Son alguns eixemples perfectes de a on va a arrivar la mostra societat. La pelicula Fifty Dead Men Walking mostra sense ficció (basada en fets reals) una Belfast sitiada totalment per soldats, camaras als carrers, por als llars. I tot per la "seguretat".
Clar, mosatros no lo anem a sofrir, per lo manco no molt. Pero sempre està el topic de, i mostres fills? I los mostres nets? I rebesnets? Com diu la frase de tanda, la Terra no es una herencia de mostres pares, sinó un prestam de mostres fills. Al final guanyaram los de sempre, els politics, les multinacionals.

Benvingut/da al meu bloc.
A l´esclau le donen l´esperit d´esclau, i ell lo accepta.

See you in hell.

READ IN ENGLISH | LEER EN CASTELLANO